Més fotos dels Londonautes!



Hem pujat
algunes fotos dels Londonautes. Encara n’hi ha més, eh! Les inclourem un altre
dia. Si les voleu veure o capturar heu d’anar a la secció Àlbums-Londres.
[@more@]



3s comentaris

Londonautes


IES Sa Pobla in London

DISSABTE, 2 D’ABRIL

Dissabte dia 2 d’abril un autocar carregat amb moltes maletes, 25 alumnes de 1r de batxillerat de l’I.E.S. Sa Pobla, acompanyats per dos professors, na Bel Pericàs i en Jaume Bonnín, va partir camí de l’aeroport de Palma, ben prestet. Allà agafarem un avió que, després de fer escala a Madrid, va arribar a Londres.

                Per a la majoria era la primera vegada que anàvem a Londres, i la primera impressió va ser molt bona i divertida ja que ens va cridar molt l’atenció les coses que aquesta ciutat especial i coneguda, com són els autobusos vermells de dos pisos, la immensa quantitat dels típics taxis anglesos que hi havia, el volant a la dreta de tots els cotxes, les cabines de telèfons i les bústies vermelles, les típiques barriades de cases adossades i, per descomptat, l’abundància de restaurants de menjar ràpid.

                Quan vàrem arribar a l’hotel, vàrem deixar les maletes ràpidament, vàrem anar a l’estació de metro, que estava ben a prop i vàrem agafar el que seria el nostre transport per recórrer Londres de cap a cap. Durant aquest primer dia de l’estada a la capital britànica, vàrem anar al barri de Piccadilly, on vàrem poder veure les famoses pantalles de propaganda que hi ha a un edifici. Vàrem passejar per alla i després vàrem anar al barri xinès, Chinatown, que estava ple de restaurants xinesos amb el típic menjar que exposaven, el “crispy duck”, que venia a ser una porcella rostida, però enlloc de porcella, ànec. Després visitarem la Leicester Square, la plaça on hi ha la National Gallery, però no hi vàrem poder entrar per falta de temps. El que si que vàrem poder veure va ser nombroses limusines, que passaven per allà. Per últim, vàrem anar a Covent Garden, que és un mercat molt famós on es pot comprar de tot i on molts artistes es concentren allà per per tocar al carrer, i creen un ambient nocturn molt apropiat. Allà vàrem topar amb un d’aquests “buskers” que tocava la guitarra i na Bel, en Jaume, na Sandra, na Sofia, i na Joana no van dubtar a l’hora d’apuntar-se a la festa. I ben bé que ens ho vàrem passar tots. A la nit, quan vàrem tornar a l’hotel, hi va haver un poc de trui, però aviat ja érem tots a dormir.

 

DIUMENGE, 3 D’ABRIL

Diumenge començà amb ganes i il·lusió de seguir descobrint Londres. Després de berenar al mini-menjador de l’hotel, vàrem partir, amb metro, cap al barri hindú, on vàrem anar al Lane Market, un mercat on vàrem passejar tot el dematí. A l’hora de dinar, l’olor de les espècies ens va conduir cap a la zona on es trobaven els restaurants. Allà, mentre cercàvem un bon lloc per dinar, alguns vàrem fer algunes compres, com en Biel, que es va comprar un capell hindú, un poquet petit, i ens va fer riure molt. Després de regatejar un poc, na Bel, va trobar un bon lloc per anar a dinar. Després de donar moltes voltes a la carta, tot i que no l’enteníem gaire, vàrem demanar, i al cap d’una estona ja tothom cercava aigua i pa per espasar-se la picor del covent. A molts no els va agradar gaire, però per sentir-se com un autèntic anglès, s’ha de menjar a un hindú, que per alguna cosa el curry és el menjar típic, no?

Després d’aquesta experiència totalment nova, vàrem anar a visitar el British Museum, on vàrem poder veure des de mòmies egípcies reals, amb el seus fèretres corresponents, fins a restes de l’antiga Grècia. Al vespre, vàrem anar a sopar a un restaurant que havíem reservat, i després vàrem anar una a estona a jugar a la bolera. Més tard, vàrem anar al barri on es troben les cases del Parlament (The Houses of Parliament), i el Big Ben, i ho vàrem poder veure il·luminat. Va valer molt la pena. Finalment, vam tornar a l’hotel un poc cansats de caminar, però encara ens varen quedar forces per fer un poc de festa a l’habitació 60.

 

                DILLUNS, 4 D’ABRIL

Amb un poc de dolenteria, pensant en que la resta dels nostres companys, havien de començar de nou les classes, després de les vacances de Pasqua, ens vàrem enfilar al metro, camí del Buckinham Palace, on actualment resideix la reina d’Anglaterra, a veure els molt coneguts soldats amb uniforme vermell i capell negre, que no es mouen ni que els caigui una bomba al costat de l’orella. Després de fer temps passejant per uns jardins dels voltants (vàrem veure l’entrada de High Park, però no hi vàrem poder entrar perquè no teníem temps, també vàrem veure diversos monuments dedicats als soldats britànics morts en les dues guerres mundials, i un passeig dedicat a la princesa Diana de Gales), va arribar l’hora del canvi de guàrdia i va començar la tradicional processor que fan una vegada cada dia, a les onze i mitja del dematí. Van sortir molts de soldats acompanyats de dues bandes de música, i altres soldats a cavall, i després d’observar el ritual que fan durant una estona, vàrem anar cap la zona de les cases del Parlament una altra vegada, per veure-les de dia.

Vàrem pujar al London Eye, que és una nòria gegant situada molt a prop del riu Tamessis i des d’on vàrem poder observar la ciutat de Londres des de l’aire, tot i que plovia un poc. Després de dinar a un Mc Donald’s vàrem visitar la Tate Gallery, que és un museu d’art modern. Allà vàrem poder veure, entre altres, obres d’autors espanyols com Dalí, Picasso, Miró,… Al cap d’una bona estona de passejar en mig d’un munt d’obres molt originals, vàrem canviar totalment d’aire i vàrem anar a veure la catedral de Sant Pau (Saint Paul’s Cathedral), on es varen casar el príncep Carles d’Anglaterra i la princesa Diana de Gales. Vàrem passejar una estona pels carrers dels voltants i després vàrem tornar a l’hotel. Quan vàrem estar tots arreglats vàrem anar a sopar al mateix restaurant que la nit anterior, i després vàrem anar una estona a la bolera del costat. Durant la nit, a l’hotel i va haver un petit problema amb els hostes veïns de l’habitació 60 (que durant l’estada a l’hotel va ser la sala de reunions), però aviat vàrem poder solucionar. Tots a dormir.


DIMARTS, 5 D’ABRIL

El dimarts va començar com els altres dies. Berenar, metro, i a passejar. Aquesta vegada vàrem anar a The Tower of London, un castell en el que vàrem poder veure, des de les joies de la Corona anglesa, fins als mecanismes de tortura que s’utilitzaven antigament, així com un museu d’armadures, en el que hi havia l’armadura més gran que s’ha construït mai. En Biel, va comprovar que devia ser per un home molt gran, ja que a ell li faltava un bon pam per igualar-lo. En sortir de la torre de Londres vàrem observar The Tower Bridge, un dels ponts més famosos que travessa el Tamessis, i vàrem tenir l’ocasió de veure com s’obria perquè pogués passar un vaixell.

Al migdia vàrem anar a Harrod’s, un centre comercial localitzat a un carrer ple de botigues. Vàrem fer una volta per allà i vàrem dinar. Després, ràpidament vàrem agafar el metro per anar al museu de figures de cera: Madame Tussauds, on teníem hora a les tres del migdia. Allà vàrem poder veure alguns dels personatges més rellevants de la història contemporània i de l’actualitat, com actors, artistes, polítics, esportistes, la reina Isabel II, i la resta de la monarquia actual anglesa, … D’aquestes figures les més sol·licitades per fotografiar-se varen ser les de David Beckham i de Brat Pitt, o també, en el cas d’en Jaume, en Dalai Lama. també hi havia una secció al museu que era de figures de terror, i hi havia una sala del terror, on hi havia actors de carn i ossos que t‘agafaven per sorpresa i t’enduies un bon ensurt. Després, també hi havia un recorregut que feies en un del típics taxis, per dins unes sales, on hi havia figures que t’explicaven la història de Londres. Per últim hi havia un planetari en el que podies veure imatges de l’univers amb una pantalla que tenia forma de mitja esfera. Aquest museu ens va agradar molt a tots.

De tornada cap a l’hotel ho vàrem fer en petits grups, és a dir, no vàrem anar tots al darrera dels professors, sinó que ens vàrem haver d’espavilar pel nostre compte per trobar la línia de metro que ens portés al barri del nostre hotel, i demostrar que havíem après a moure’ns per una ciutat de les dimensions de Londres. Agafar el metro va ser fàcil. Uns vàrem arribar sense problemes, però hi va haver un grup que varen tenir un petit problema. A mig camí de tornada, el metro va para a una estació, i el varen evacuar. Es veu que hi havia una amenaça de bomba, però, per sort, tot va quedar amb un ensurt i una bona caminada, ja que els nostres companys varen haver de venir a peu. Vosaltres si que esteis fets uns bons metropolitans! Com que era la darrera nit, vàrem anar a Picadilly a sopar. Uns vàrem triar un restaurant italià, mentres que els més atrevits varen anar a un xinès, que diuen que va ser molt bo. Després, a l’hotel, vàrem anar quasi tots a l’habitació 60 per fer un poc de renou, ja que era la darrera nit.

 

DIMECRES, 6 D’ABRIL

El darrer dia va començar enfeinat, acabant de fer les maletes. Al menjador, durant el berenar, vàrem felicitar en Sebastià, que aquell dia complia 17 anys. Va bufar les espelmes i li vàrem cantar la cançó dues vegades, una amb castellà, i l’altre amb anglès. Després de deixar-ho tot llest. Vàrem partir cap a Oxford Street per passejar un poc per allà i acabar de fer les darreres compres. Devers la 1 vàrem tornar a l’hotel, vàrem carregar les maletes a l’autocar i vàrem partir cap a l’aeroport. Allà vàrem dinar, vàrem agafar l’avió i ens vàrem despedir de Londres. Vàrem fer escala a Barcelona, abans a d’arribar a l’aeroport de Palma, on un munt de familiars ens esperaven emocionats. La veritat és que no ens hauria fet cap mal quedar-hi uns quants dies més, però ja enyoràvem el bon menjar.

Aquest viatge va ser molt divertit, i ens va servir per aprendre moltes coses sobre un ciutat tan fantàstica com Londres, i tot això va ser possible gràcies a na Bel i en Jaume. Ja ho sabeu, en voler, repetim!

Maria Gelabert París

[@more@]



Comentaris tancats a Londonautes

Els arrossos (23-04-2005)


A la secció d’àlbums trobareu una col·lecció de fotos que reflecteixen l’ambient de la darrera festa de l’institut de sa Pobla. Esperam que us agradin.

[@more@]



Comentaris tancats a Els arrossos (23-04-2005)

Arriba l’Acampallengua’05 a Porreres. Passa-ho!

Hi anireu??
[@more@]

1 comentari

Fotografies del col·laboradors de Bruel

Hem inclòs un àlbum de fotografies d’alguns dels alumnes de Processos de Comunicació que han realitzat aquest Bruel Digital. També hem incorporat la fotografia als articles que han signat.

[@more@]

6s comentaris

Desfilades de Carnestoltes


El passat 5 de febrer va celebrar-se la festa del carnaval, una data molt esperada pels poblers i campanaters. Fins al darrer moment no va estar clar que la festa pogués dur-se a terme ja que el temps (tota la setmana va ploure) no acompanyava. Afortunadament, aquell dia va començar amb un sol meravellós. Els carrers i els bars dels dos pobles començaven a reflectir el que seria aquell dia. Veus, crits, música…


A sa Pobla, en compració a altres anys, hi va haver molta participació. La festa començà a les 23 hores; no se sabia quan acabaria! Com podeu veure a les fotografies, l’ambient era espectacular i entretingut. Tothom ballava dins i defora dels bars, la gent bevia i no se li esborrava la rialla de la cara.


Encara que la quantitat i qualitat de les disfresses va ser elevada, algunes varen destacar més. Per exemple, el grup de les “col·legiales” o la de Letzia Ortiz, el jovent disfressat de sevillanes o de tribu africana, les toreres o King Africa i les seves ballarines.


A Campanet la feta començà a les 20 hores i hi va haver molta participació, amb gent de totes les edats. La desfilada sortí de la plaça de Son Bordoi i partí cap a la plaça Major on es trobava el jurat situat al replà de l’esglèsia. Enguany hi va haver molta varietat de disfresses. Una de les més destacades va ser el grup format per les alumnes d’aeròbic, que va resultar guanyador en la categoria de comparses. Després de la desfilada la gent se n’anà a sopar i prop de la mitjanit els joves campanaters, disfressats, sortiren a celebrar-ho.

Autores: Joana Serra Serra, Margalida Villalonga Capó i Isabel March Fernàndez

[@more@]

Comentaris tancats a Desfilades de Carnestoltes

Viatge a la neu


Diumenge, 13 de febrer

A les 9:15 de diumenge vam trobar-nos a l’edifici Can Peu Blanc. Una setmana per oblidar-nos de l’escola i sense veure la família no podia estar gens malament, encara que ens acompanyassin tres joves professors d’educació física: Pere Reus, Jordi Chico i Tomeu Isern. Estàvem emocionats a pesar de dur la ressaca de la passada festa dels quintos. Alguns animals van fer fins a les 6!
Partírem i ens aturàrem a Campanet ons ens esperaven Teresa Ordines i Neus Ramis. Després cap a Palma on pujaren els joves de ciutat Enar i Hèctor, que també vingueren al viatge.
Va arribar l’hora d’embarcar, uns estaven nerviosos i d’altres ben alegres. A les 13 arribàrem a Barcelona i pujàrem a l’autocar conduït pel xofer Xisco. A les dues hores de camí férem una aturada a l’àrea de serveis de Can Valls on berenàrem els panets de les nostres mares; alguns preferien començar a gastar els primers doblers amb un plat de macarrons que no varen ser gaire bons. Vàrem reemprendre la marxa i els mòbils començaren a sonar: eren els missatges de benvinguda a Andorra.
Arribàrem a l’hotel Sant Eloi i, com que anàvem malament de temps, ni pujàrem les maletes i partírem a cercar el material d’esquí o de snow. Anava fatal dur els esquís, els pals i les botes al mateix temps. Si no et queia una bota, era un esquí i si no… A l’hotel, a la fi, anàrem a les habitacions situades a la primera planta. Férem un poc de bulla i sopàrem. Aquí va ser quan per primera vegada va nevar.
Més tard, va tocar l’evident xerrada dels professors explicant-nos la ruta de l’endemà. Durant la nit hi va haver una mica de xou, el més normal quan hi ha acampades o viatges amb els amics. El conserge ens va haver de cridar l’atenció amb la seva famosa frase "Estic fins al cervell!" I d’aquí va sortir el seu mal nom, "Cervellet".


Dilluns, 14 de febrer

A les 8 hores partírem cap a La Massana per muntar als telecabines. Era un dia de fred, neu i molt de vent i no funcionaven amb normalitat. Un grupet van haver de quedar-se abaix. Dinaren a una pizzeria un poc emprenyats per no poder esquiar. Després vàrem anar de compres. Els que ja en sabien baixaren les primeres pistes, els que no, varen poder pressumir dels seus magnífics esclats per les pistes verdes. Com que aquell dia no tinguérem monitor perquè havíem arribat amb retard, les persones que no sabien esquiar, no sabien frenar i cada dos per tres queien de cap, de cul… altres que no frenaven a temps i topaven amb algun arbre o paret… Marta Alcolea ens va fer riure molt que ja que no sabia frenar i anava molt de pressa però no queia; belava i la gent del voltant s’apartava. A Pep Alorda li va caure la tabla de snow i li va fugir pels arbres de la pista. Alguns, per baixar una pista verda, van caure entre deu i quinze vegades.
Al capvespre vàrem anar a Caldea, tots junts. En arribar a l’hotel, vàrem sopar i cap a les habitacions. Aquella nit hi va haver més escàndol que a l’anterior.


Dimarts, 15 de febrer

A les 11 arribàrem a La Massana i ja feia una hora que en teoria havíem d’estar esquiant amb els monitors. Vam repartir-nos en tres grupets i amb els monitors argentins començàrem el poc temps que teníem de classe. Alguns feien snow (Miquel Pol, Neus, Laqui, Pep Alorda). Els més avançats ja esquiaren per les pistes blaves, mentre que els altres no tingueren ni temps per baixar ni una pista. Quan esquiàvem pel nostre compte, les castanyes més destacades foren les de Kika i xisca Payeras a la cinta mecànica i Miquel Quetglas al telecadires.
Després de dinar anàrem a comprar però no va anar bé perquè vàrem estar aturats més d’una hora davant d’una benzinera a causa d’un accident. Després, morts de fam, vàrem sopar i n’hi va haver que quedaren rendits damunt el llit a l’instant. No tots.


Dimecres, 16 de febrer

En aixecar-nos partírem com de costum cap a les pistes Pal-Arinsal. N’hi havia que ja ho començaven a dominar la cosa però uns altres… Margalida Villalonga no podia aturar-se i se’n va endur na Marta i van arrossegar uns tres metres. Quasi tots començàrem a provar les pistes blaves i, els més agosarats, les vermelles.
A la tarda anàrem a la pista de gel de Canillo. Va ser una passada. Al principi, tothom hi entrava una mica retgirat i anàvem per les voreres ben agafats. Als deu minuts tots intentàvem patinar pel mig de la pista. No és tan difícil com pareix; alguns varen aprendre el truc a l’instant. Tomeu Buades intentava fer com els professionals, girar, botar… i cada dos per tres era pel terra. I no parlem de Tomeu Isern… creim que va caure unes set o vuit vegades en menys de deu minuts. De cul, de panxa, de costat… I Jordi Chico que no hi era, perquè si no…
A l’hotel uns optaren per mirar la televisió i quedaren adormits ben aviat. Els altres continuaren els xous per les habitacions. En Cervellet devia estar cansat de de sempre el mateix…


Dijous, 17 de febrer

Aquest dia quasi tothom ja ho dominava bastant. I quan més en saps, més ganes tens d’esquiar. A la tarda anàrem de compres. Els objectes més sol·licitats varen ser els reproductors d’mp3, les càmeres digitals, mòbils, roba… A la tornada varen posar Sopa de Cabra i la majoria s’animava a cantar, sobretot Tomeu Isern que ens va fer un conecrt impressionant!
Vam dutxar-nos i sopar ràpidament. Estàvem convidats a una festa, juntament amb uns altres mallorquins, a una discoteca. Però… pagant 5 euros d’entrada! Ens van convidar a una copa (sense alcohol… menors d’edat…). Si hi vàrem estar una horeta i un quart, va ser molt. Just quan estàvem més animats ens van fer fora per no tenir 18 anys. Quina injustícia! Defora, tots cridàvem "Que mos tornin es doblers!" I per tornar a l’hotel ens canviaren el xofer i cirdàvem "Que mos tornin es xofer!" Clar, ens agradava en Xisco perquè tenia el peu ben lleuger.
Vàrem preparar les maletes per tenir-ho tot a punt l’endemà. I ens anàrem a dormir una mica melancòlics pensant que ja ens n’anàvem.


Divendres, 18 de febrer

La darrera miradeta a les habitacions, la darrera berenada a l’hotel, les darreres cares de son del viatge… Deixàrem les maletes a la sala i partírem cap a l’estació d’esquí. Per primer dia arribàvem prest a les pistes i molt poca gent va anar amb els monitors. Després tornàrem els esquís. Anàrem cap a l’hotel, agafàrem les maletes i camí de tornada… Passàrem la duana i ens va aturar una guàrdia civil. Dinàrem a un centre comercial i alguns feren les darreres compres.
Partírem cap a l’aeroport on embarcàrem a les 21:45. L’avió, aquesta vegada, es va moure una mica més; els llums s’apagaven i s’encenien constantment. Alguns estàvem ben cagadets. A les 22:20 arribàvem a Mallorca on ens esperaven els nostres estimadíssims pares amb una rialla de cap a cap d’orella.
Increïble! No hi va haver cap ferit, només uns quants cops blaus. Tot va anar molt bé. Els professors va ser divertidíssims. Gràcies a ells vàrem fer aquest viatge a la neu.

Autores: Margalida Mateu, Catalina Gost i Cati Ana Pascual

[@more@]

1 comentari

Pròxims articles…

Aviat podreu llegir el reportatge sobre el viatge a Andorra que varen realitzar els alumnes de 4t i el reportatge fotogràfic "Carnaval’05"

[@more@]

1 comentari

Salutació de l’equip directiu

Des de l’equip directiu de l’IES sa Pobla volem donar la benvinguda al nou BRUEL 9 digital. Estam ben segurs que tots els que heu sabut donar tan digna vida al BRUEL de sempre sabreu també treure el millor dels avantatges del nou format. No sabem si és ara el moment apropiat per agrair l’esforç afegit que ha suposat aquest canvi però sí per fer-vos arribar l’enhorabona.

Per lligar amb que aquí diguérem en el número anterior, ja sabreu que la calefacció de l’edifici Joan Taix a la fi es pot dir que funciona. Pel que fa a les obres d’execució de reforma i ampliació de l’edifici Can Peu Blanc podem comunicar que l’anunci de la seva licitació es va publicar al BOIB de 12/03/2005. Si tot surt com està previst l’adjudicació es farà durant el mes d’abril i, donat que el termini d’execució és de 12 mesos, esperam que el 2005/06 sigui el darrer curs que s’imparteixi amb l’actual provisionalitat.

En referència a l’aspecte acadèmic, hem tengut la Segona Avaluació i malgrat ens trobem dins el període corresponent a l’Avaluació Final encara podem fer molt en pro d’un bon acabament del curs. Per això vos animam a augmentar la intensitat del vostre treball i a mantenir l’esforç fins el darrer moment.

Vos desitjam bones festes de Pasqua!

L’equip directiu de l’IES sa Pobla

[@more@]

Comentaris tancats a Salutació de l’equip directiu

Poesia (II)

Ànima perduda



Sóc anima perduda

que se la porta el vent

i és que sense tu

per jo tot és sofriment.

Sabent que no et conec

m’entren ganes de cridar,

però en veure que no puc,

em poso a plorar.

Sense tu no puc viure,

mes t’intento oblidar,

però no sóc capaç

i em poso com perduda a vagar.

Maleesc l’amor,

que tant em fa sofrir,

ja que si no et veig,

em voldria morir.


Aquell dia


Te’n recordes d’aqell dia,

en què ens vam conèixer?

Me’n recordo que plovia,

i també que ja et volia.

Me’n recordo d’aquell dia

en què et vaig veure per primer cop

i també me’n recordo

que em va botar el cor.

Encara no sabia

el que cap a tu sentia,

només que era especial,

i vaig començar a somiar.

Somiava que venies,

també que em volies,

i volia deixar de somiar,

perquè eren ximpleries.

No és el primer cop que em passa,

però sí que estimo tant,

i sé que per jo,

tu ets el més important

[@more@]

1 comentari