2n de Batxiller a Barcelona

Els passats dies 24, 25 i 26 de Febrer els alumnes de segon de Batxillerat del nostre centre juntament amb un altre grup del mateix curs de Santa Margalida, anàrem de viatge a Barcelona. Aquesta sortida l’organitzà el departament d’història, i com no, els professors que hi van venir van ser n’Alexandre i na Sara. I com a professora de la Vila va venir na Margalida Pujals, que va ser fa dos anys professora d’aquest centre. Va ser una sortida molt interessant i instructiva, però hem de dir que varem anar un poc estressats, ja que vérem moltes coses amb molt poc temps.
Aquí hem fet un recull de totes les visites que varem fer durant el viatge. Tot són llocs molt anomenats, però no sempre són coneguts, i ha valgut la pena visitar-los per conèixer la seva història.

Dijous, 24 de febrer

Cosmo Caixa: El Cosmo Caixa és un museu diferent als habituals, ja que el que hi post veure és ciència. Hi ha diferents experiments els quals tu pots posar en marxa. A més, també hi varem veure una exposició de dinosaures i una recreació d’un bosc en el qual plovia i tot, i on la part més baixa dels arbres estava negada dins una piscina plena de peixos.
Varem tenir una hora per fer voltes dins del museu i mirar i experimentar les diferents seccions que hi havia. Després d’aquesta visita tornàrem a l’hotel a dinar i a repartir-nos les habitacions.

Park Güell: Després de dinar es van presentar dues guies a l’hotel, i varem fer dos grups per tal de poder escoltar millor les explicacions. Varem agafar un bus que ens va dur al Park Güell, que, com tots sabem, és una creació modernista de l’arquitecte Antoni Gaudí. El que no tothom sap és que aquell Park va ser construït pensant esser una ciutat. Però aquesta idea no va tenir gaire èxit, ja que els únic que es podien permetre el luxe de comprar una casa en aquella ciutat era la burgesia, i a la burgesia li interessava estar al centre de Barcelona. Varem estar en el famós mirador del Park, i pujarem al seu punt més alt, on poguérem apreciar tota la ciutat.

La Pedrera: Després de veure el Park Güell continuarem amb el modernisme de Gaudí visitant la Pedrera. Allà varem poder comprovar que el modernisme era, pels burgesos, una manera d’ostentar, i a part, de que era un art que anava a cercar la comoditat. Vérem com era realment una vivenda burgesa.


Varem pujar al típic terrat de la Pedrera, on varem comprovar que els burgesos modernistes només cercaven aparentar, ja que les xemeneies que es veien des de fora estaven forjades de vidre mentre que les que no es veien estaven forjades de les tradicionals rajoles trencades de Gaudí.

Després d’aquesta visita tornàrem a l’hotel a sopar, i després alguns van anar al cinema, i d’altres preferiren quedar-se a l’hotel.

Divendres, 25 de febrer

El divendres ens tocava de nou aixecar-nos ben d’hora perquè no podíem perdre ni un sol minut sobre el temps programat; així que durant tot el dia caminàrem amb la quinta marxa, i després de berenar a l’hotel ens dugueren pel rabal fins arribar al Liceu.

Liceu: La ruta del Liceu ens conduí dins el cercle, del qual en formen part uns 1000 membres, tots ells exclusives persones que poden permetre’s el luxe de pagar la quantitat que pertoca per ser soci. Però ser-ho no és tan fàcil ja que abans s’ha de fer un estudi de l’honorabilitat de la persona en qüestió. Dintre vam poder observar que tot l’edifici respira un carregat aire modernista i en totes i cadascuna de les sales visitades s’hi troben detalls modernistes, no en và fou remodelat en l’estil esmentat.

Palau de la música: Després ens van portar fins al Palau de la Música. D’entre tots nosaltres, fent un tempteig vam adonar-nos que havia estat uns dels llocs que més havia agradat, potser perquè era diferent a qualsevol altre auditori especialitzat en música. Un espai ample, i diàfan on la llum natural s’integra a la perfecció amb el jardí sensorial creat per l’arquitecte, un modernista convençut que la gent del poble que acudia a una obra musical s’havia d’evadir per complet dels problemes de fora del recinte.

Museu d’Història: Al capvespre i després d’haver dinat a l’hotel els que pogueren i a un altre lloc els que no els va fer peresa, vàrem visitar el museu d’història de Catalunya. Fou molt emocionant  veure recreacions de dates tan singulars com la Setmana Tràgica o la batalla de l’Ebre o de cuines dels anys 30’ i 60’. A més també poguérem sentir recitar poemes i cantar cançons molt significatives de la història de Catalunya com són l’himne de l’anarquisme o l’oda a la Pàtria. Tot i que dins no s’hi podien fer fotografies, qui més qui manco no ho va poder resistir i la majoria gastàrem mig carret de fotos allà dins.

A la nit els professors i els alumnes tots junts vam sortir de marxa per Barcelona, per la plaça del rei. del primer lloc on entràrem vam sortir-ne ben aviat, quan després de demanar els carnets van negar-nos uns beures. Però llavors trobàrem un altre local, aquest amb música, en el qual vam estar-nos-hi quasi tot el vespre.

Dissabte, 26 de febrer

Barri gòtic: Després d’un vespre de marxa, va arribar l’hora d’aixecar-se i fer bona cara per recórrer els carrers del barri gòtic de Barcelona. S’ha de dir que tots estàvem bastant cansats, però així i tot, vam aguantar i vam poder identificar les diferents cultures i formes de vida que han configurat la ciutat com a tal. 

L’hora del dinar va arribar i, com de costum, el menjar era horrorós, així que més de la meitat de gent va preferir anar-se’n a dinar a qualsevol “bareto” proper. Feia falta un bon cafè per poder recuperar forces i estar al cent per cent pel capvespre seguir, així que més d’un va anar a reposar forces.

MNAC: A la tarda, com a darrera visita abans d’embarcar i tornar cap a sa roqueta, vam visitar el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Cal dir que no només eren els alumnes que estaven cansats i començaven a delirar sinó que els mateixos professors se’ls hi notava la cara de cansats, si?!  El comentari general del museu fou que es va fer bastant llarg i dens, en quant a temàtica, per als alumnes de ciències i del batxiller social tot i que més d’un de l’humanístic també pensés el mateix.

Arribà l’hora d’agafar maletes, tren de rodalies i posar peu pla a l’aeroport. Després de facturar les maletes, vam tenir temps per poder sopar i comentar el que ens havia semblat el viatge “cultural”. Més d’un no volia tornar de Barna i va deixar el bitllet a la tenda del FC Barcelona però tanta sort que va recapacitar i va recordar que com Mallorca no hi ha res.

 

 

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.