Alexandre Ballester, Premi Ramon Llull 2005 i nou llibre

Alexandre Ballester i Moragues nasqué a Gavà (Baix Llobregat), l’any 1933. Un any més tard, s’establí a Sa Pobla on ha desenvolupat bona part de la seva obra literària. Dramaturg, novel·lista i poeta, en un primer moment es donà a conèixer amb la narrativa (Premi Ciutat de Palma, 1965), però finalment va decidir decantar-se pel teatre.

Com a dramaturg, ha escrit, publicat i representat obres teatrals que han fet d’ell, una figura rellevant de la literatura catalana contemporània. A l’actualitat segueix desenvolupant una gran activitat literària; també és notable la seva tasca d’articulista i se’l reconeix, de manera especial, com a cronista oficial de sa Pobla. També, com no, destaca pel seu vessant com activista sociocultural amb escrits sobre la història, les tradicions i els costums de la nostra terra.

L’ interès que l’autor pobler ha despertat darrerament és degut a la publicació de la seva darrera obra teatral, escrita l’any 1981, Maria Magdalena o la Penedida Gramatical i per la concessió del Premi Ramon Llull 2005 que tengué lloc el passat 1 de Març al teatre Principal de Maó.

L’objectiu d’aquesta entrevista és trasmetre les impresions i opinions de l’autor respecte a la publicació de l’obra i pel seu reconeixement literari a tota la seva trajectòria que és, al cap i a la fi, una distinció nacional i internacional per a un escriptor irradiador de cultura i noves fonts d’aprenentetge. És un orgull per al nostre institut entrevistar Alexandre Ballester.

Ens pot explicar l’obra des del seu punt de vista i perquè la va escriure?

Jo crec que un autor mai pot explicar l’obra; però ho intentaré. Aquesta obra ha estat una obra escrita per encàrrec; un bon dia, em va telefonar en Josep Maria Llompart i em va demanar que escrigués una obra per celebrar l’acte solemne de l’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que s’otorgava al filòleg Francesc de Borja Moll. Em van elegir perquè era un autor que tenia fama d’escriure amb certa rapidesa i els faltava temps. Llavors, vaig pensar quin havia de ser el tema de l’obra i relacionant un filòleg com Francesc B. Moll, de gran prestigi, vaig pensar d’escriure sobre la llengua, sobre un fet lingüístic en concret. La idea fou sobre una escriptora que escriu i que té un èxit inmediat amb les seves noveles i davant d’aquest èxit només pensa en publicar més obres amb rapidesa i no pensa en escriure correctament, utilitza barbarismes…

També vaig escriure l’obra orientada cap a la idea de la situació d’un poble (Albopas) en que l’idioma es va morint i l’escriptora s’hà d’enpenedir i tornar a les seves arrels gràcies a l’influència d’una veu de consciència "d’estimar el que es teu"; això es correspon amb un fet geogràfic, el català es conservava millor a Mallorca pel fet d’isolament, mentre que a Catalunya, els castellano-parlants hi tenien més influència. També faig referència a Ramon Llull i vull donar a entendre que la veritat o autenticitat de l’idioma s’havia mantingut més bé a Mallorca que als Països Catalans.

Sabent que l’obra va ser representada el 22 de maig de 1971, creu que es tornarà a representar?

No, és imposible perquè l’obra va ser escrita per una ocasió  o una vinentesa específica i feta en memòria de Francesc B. Moll; l’obra va ser escrita per ser interpretada només una vegada. 

Com definiria l’estil de l’obra?

Com una mena de teatre èpic i a la vegada, un musical; carregat de males intencions, bromes subterrànies o ironíes perquè en aquell temps patíem una forta censura i havies de ser més viu o àgil per expresar certes coses, perquè sinó et prohibien l’obra, la censuraven.

Quin èxit esperava assolir amb aquesta obra?

Cap, va ser un èxit normal. Cal destacar que aquesta obra va tenir un gran èxit en el seu moment, però jo no esperava ni deixava d’esperar èxit, perquè com he explicat abans era una obra que obeia un encàrrec, que va ser escrita per ser representada un vespre on sabia que hi hauria molts intelectuals de les lletres catalanes i l’èxit havia de ser el moment en sí.

Perquè s’ha tardat tant a publicar l’obra "Maria Magdalena"?

Perquè jo escric a mà i degut a la falta de temps, vaig haver d’acabar l’obra a l’aeroport i després, Josep A. Codina i en Llompart, dos grans amics m’esperaven per endur-se l’obra; quan vaig acabar, se’n va endur els originals i jo vaig quedar sense cap còpia, a Barcelona van passar-les a màquina i les van repartir entre els actors, ect. Jo vaig demanar es mateix dia de la representació una còpia i em van dir que la me donarien en acabar la representació però amb tota la celebració no vaig pensar-hi i vaig fogir sense còpia. Després, vaig tornar a Barcelona moltes vegades; però el temps pasava i  l’obra desaparagué. Jo no conservava cap prova de l’original, i ara ja fa tres anys que en Cardona els trobà i me’ls va enviar; en un primer moment, havia de ser publicada l’any 2003, però finalment, s’ha publicat aquest any; no es que l’obra s’hagués perdut, sinó que havia quedat guardada a l’Institut de Teatre Català.

Creu que la situació que denuncia l’obra de substitució linguística (castellà per català) s’ha acabat a l’actualitat?

No, és una situació que encara continua, però tendeix a millorar. Quan la vaig escriure, l’any 1971, el català era perseguit i hi havia poques publicacions dins la literatura catalana. Però avui en dia, hi ha més publicacions i més protecció per l’idioma, s’aplica en l’ensenyança… El català ha passat de ser un idioma perseguit pel règim franquista i d’ús informal, a ser un idioma estimat i a utilitzar-se en àmbits formals; avui en dia, té tota la categoria gramatical i històrica que es mereix, també gràcies als mitjans de comunicació, però cal fer referència al tema de la inmigració i l’ús de la llengua que en fan els parlants que provenen d’un altre país. En definitiva, jo trob que "som nosaltres els qui hem d’estimar lo nostro, perquè si no ho estimam nosaltres, qui ho estimarà?"

Quina visió futura té de la nostra llengua?

A més de tot el que he dit, trob que hem de seguir treballant per la nostra llengua, sinó ho feim així, crec que d’aquí a dos-cents anys, haurà estat un idioma que haurà tingut una bona vigència literària, que només seguiran uns pocs, i tal vegada sigui una llengua com el llatí. Hauríem d’abandonar els pensaments pragmàtics d’aprendre altres idiomes. De totes maneres, no voldria ser pesimista perquè crec amb la bondat de ses coses i en les persones. 

Com calificaria el panorama actual de la narrativa i del teatre a Mallorca?

Teatre a Mallorca zero! així de clar. Perquè només aconsegueixes, amb sort, que et representin la teva obra sis o set dies a l’Auditòrium…, res més. Aquí les obres teatrals, només serveixen perquè la gent rigui enmig de sa plaça un dia de festa i això no és teatre, és una pallasada". El teatre és un gènere car, necessita protecció i s’ha d’entendre que és un deure públic. A Catalunya o València el teatre té més oportunitat. Jo escric teatre perquè m’ agrada, no per què  m’ hagin d’ interpretar les obres. En quant a la narrativa, diria que té més futur perquè surt gent més ben preparada, que tenen vivències i coneixements per escriure i contar, aquests són el futur de la narrativa, en canvi n’hi ha d’altres que "escriuen per escriure".

Quina relació establiria entre cultura i joves del nostre poble, és a dir, quin grau de cultura creu vostè que poden arribar a assolir els joves de Sa Pobla?

El nivell de cultura que es pugui assolir, ja no és cosa dels joves, sinó de la societat en general. Abans ens educaven amb el treball i l’estalvi, en canvi ara, podem observar que tot es fonamenta amb la cultura del goig, del consum, del plaer… Per tant, si a la cultura no li donam un sentit trascendent, preocupar-te per la vida i "viure el moment que vius" amb trascendència, no podrem avançar. També he de dir que no conec tota la joventut d’avui en dia per poder jutjar-la, però som partidari de donar suport a tota aquella gent que té una inquietut per llegir, saber o formar-se, perquè "la vida és alguna cosa més que diversió". 

Fent referència al premi "Ramon Llull", ens pot parlar del que significa per vostè, la valoració que en fa…

He rebut aquest premi amb alegria i satisfacció, i en part, també amb sorpresa, ja que és totalment inesperat. Quan escrius una obra de teatre i guanyes algun premi, és un fet totalment normal, però en aquest cas, el premi em fa sentir estimat per la societat. Per tant, aquest premi és una valoració positiva d’una tasca global, no es que tengui relació amb una feina literària determinada. El premi, per tant, representa ser el mateix d’abans, però, és evident, que estic més content.

Aprofitant que el "dia del llibre" s’acosta, quines activitats es preparen perquè el nostre poble gaudeixi aquest dia?

Aquest any vendràn escriptors residents fora/dins de Mallorca, com és el cas de Pere Bonnín, també vendrà el guanyador del "Premi Alexandre Ballester de la narrativa", en Víctor Gaià… El tema a parlar d’enguany serà "El Quixot" (lectura que no s’hauria d’imposar sinó que s’hauria de suggerir!), a més, altres activitats…

Quins projectes futurs té?

Primer de tot, crec que el projecte d’un escriptor és anà fent feina i escrivint, així poc a poc, surt el que surt. He acabat una obra de teatre i vaig acabant una  novela i esper poder publicar una obra el "dia del llibre", tenc moltes idees encara per desenvolupar…

 Autora: Joana Marina Rogido

 

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.