Quintos ’05 Muro

“Coets, herbes i renou” és potser el lema dels quintos de Muro, i durant tres dies aquest lema es va apoderar del poble sencer, amb l’aprovació d’uns, la indiferència d’uns altres i el mosqueig de uns quants més. El que no tenen els quintos és la qualitat de la discreció i això provocà feina extra a l’ajuntament de Muro que va haver de rebre més de 30 denúncies dels veïns pels danys ocasionats.

            Els quintos de Muro, a diferència dels de Sa Pobla, s’han anat celebrant al llarg dels anys, i ja en duen més de 30. Però abans de xerrar-ne anem a saber que són. Els quintos eren aquells joves que se n’havien d’anar a fer el Servei militar obligatori. Aquest fet suposava una desgràcia personal i familiar doncs desarrelava el jove del seu poble, els seus amics i els seus familiars, per això abans d’anar-se’n a l’agonia de la mili el poble els oferia una festa de bon grat, el contrari del que passa avui en dia, on els murers preguen per no ser objecte de burla ni de malifeta del grup de joves. Seguint amb les analogies també direm que la festa del quintos s’ha allargat un dia més i ara dura el dijous, el divendres i el dissabte de la darrera setmana del mes de gener. L’allargament no ha fet sinó augmentar les denúncies que al llarg dels tres dies va acumulant la quintada de l’any. Però comencem per contar el que fem durant els tres dies de la festa.

DIJOUS: El dia que començà tot. A les 7:00h del matí ens tocaren a files i ens haguérem de congregar a la plaça del comte d’Empúries per engegar la festa. Al dijous se’l denomina el dia de les escoles perquè els quintos es congreguen davant les portes del Convent i de l’institut per tal d’oferir herbes al primer que es posi davant. Aquest és també el dia d’engalanar al treballador de l’estàtua de l’entrada de Sa Pobla i Ca’n Picafort amb el “paper de cul”, tradició d’ençà que es va col·locar la figura, ara farà uns cinc anys.

Al matí, després d’haver anat a les escoles, vam dirigir-nos a la figura de la rotonda per desfressar-la, però enguany canviàrem el típic “paper de cul” per uns llençols una mica més resistents a les inclemències del temps, que com es pot observar per la neu que encara resta sobre l’herba, no era gaire bo.

Al capvespre vam dirigir-nos cap a la Sala Fònica per passar una estona amb música que nosaltres vam demanar.

           

DIVENDRES: Aquest és el dia d’anar a cercar animals perquè les mares els cuinin i el dissabte menjar-los.

La ruta que vam fer aquest any fou la de Son Morei. De bon matí començarem a caminar, amb algun que altre quinto ja gat, per la carretera vella que també porta a Ca’n Picafort( actualment els animals són robats ja que no hi ha cap pagès que vulgui col·laborar amb una festa tan descontrolada com la que ha arribat derivant la festa dels quintos). Després de la captura dels animals les mares se’ls endugueren a l’escorxador municipal per matar-los. En haver dinat ens congregàrem davant es Cosca i allà passarem l’horabaixa aturant els cotxes per tal que ens donessin almoina.

Quan vam acabar la ronda per tot Son Morei ens férem una fotografia a la creu del poble, i devien ser devers les 12:30, però fins a les dues no podíem anar a dinar, així que ens disposàrem a fer una volta pel poble. El destí fou de nou l’institut, que ja havíem visitat el dia anterior, i a dintre de l’edifici s’hi amollaren un seguit de coets i fins i tot una gallina que van destorbar la pau del centre, però ningú s’ho prengué de males. Uns altres vam anar a cercar la caixa de doblers que ens havíem deixat a l’inici de la pujada amb l’ajuda d’un cotxe, gràcies al qual ens vam retrobar amb tot el grup.

Al capvespre ens el passàrem davant el Cosca aturant tots els cotxes que passaven per tal que ens donessin doblers, i qui no en tenia a sobre li sacsejaven el cotxe i li obligàven a beure herbes o el que teníem a mà. També fou un moment de calma, i els que no demanaven doblers asseien per damunt l’acera, i si no, botaven a corda i tots poguérem anar a donar-nos una dutxa necessària després de la suada agafada durant la recollida d’animals.

Per acabar el dia el quintos se n’anaren a sopar al restaurant de Muro s’Arcada, d’on van ser trets per mal comportament. Però abans de la feta, i com es pot apreciar a la imatge, s’ho passaren d’allò més bé. El dia següent encara ens esperava una bona dieta.

DISSABTE: Al matí es va a demanar dobles pels carrers amb l’acompanyament d’unes xeremies, i en haver berenat i seure de nou davant el Cosca dinàrem al mercat tapat del menjar preparat per les mares amb els animals usurpats. Enguany, i o puc comentar altres anys, ens oferiren un arròs brut excepcional i de segon plat “escaldums” molt ben aconseguits. Aquest dinar es feu amb companyia de les autoritats del poble. Tot d’una en haver dinat i haver rentat els plats anàrem a lidiar dues vadelletes a una plaça privada en el municipi de Llubí. El vespre encara ens esperava una marxa que es va prolongar fins ben arribada la matinada.

Aquesta instantània es va prendre després del berenar al Cosca on la gent ballava, així com podia i sabia, al ritme de la música de les xeremies. Sovint els feien agenollar i al terra i seguint el ritme es podien sentir el crits de la cançó més sentida al poble durant aquests tres dies, diu el següent: “-Quintos, -oé!!!; -quintos, -oé!!!; quintos, quintos, quiiiintos!!!”.

I com que no podien ser menys  les mares ballaren al so de la música dels xeremiers abans que nosaltres arribéssim per dinar. A la sessió fotogràfica posterior al dinar van fer-se fotos cada mare amb el seu fill, i fou un dels moments més divertits, doncs tots pareixien sants vora la verge i qui no va tenir la seva mare, se la va inventar.

            

I just abans d’anar a dinar al mercat tapat vam fer una aturadeta al bar sis tons, i evidentment ens el vam fer nostre ja que érem uns cinquanta. Allà dintre, mentre a fora queien unes quantes gotes d’aigua,  vam ballar i riure tot el que vam voler. A més també vàrem tenir temps de firmar-nos les camises blanques que vam portar els tres dies.  Cap a les dues emprenguérem el camí cap al lloc on es trobaven les mares.

I per fi el moment més esperat per tots: el toreig de les vadelles. Tots els quintos que volgueren van sortir a la placeta a lidiar. Vam poder presenciar moltes i molt variades caigudes de les imminents figures de l’art taurí i, com que havia plogut al matí, la terra s’havia tornat argila i llenegava molt, fet que va causar una espècie de capa marronosa sobre la roba de tots aquells que havien relliscat. La veritat és que va ser un moment molt bonic, ja que els que volgueren torejar ho feren, i als altres ens delectaren amb un seguit de caigudes dignes de “vídeos de primera”.

Tot ja s’acabava, però per uns quants encara quedava el millor dels quintos; els que van anar beguts durant els tres dies no van aguantar gaire més temps.

Al vespre ja tocava compartir la festa amb tot aquell que si volgués afegir i els quintos vam fer un fogueró a la plaça de Santa Catalina Tomás, que amb el fred que féu aquell vespre era ben necessari. Dins el Cosca vam poder presenciar l’actuació d’un grup i llavors de DJ’s a llarg de la matinada, que van rematar la inoblidable, per bé d’uns i per mal d’altre la festa dels quintos del 2005.

           

 

 

 

 

 

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.