Quintos ’05 Sa Pobla

Com cada any, els joves poblers que han de celebrar la seva majoria d’edat, durant tot un cap de setmana, es van fer seu el poble. Els passats 11-12 de Febrer es va celebrar, una vegada més, "sa quintada poblera". Feia estona que els nascuts el 1987 esperaven el moment de començar, i el dijous, dia 10, amb panxa plena i amb piles per arrencar, ens vam trobar, el vespre, al Plaça per veure "es Curro” i recollir les camisetes. Algunes camisetes van començar a agafar color i d’altres van esperar per firmar-se, la matinada del divendres.

Divendres,11

Després de fer-nos notar amb la traca inicial amollada a la Plaça Major, vam començar a recórrer els carrers del poble. Al començament no teníem gaire èxit en omplir la guardiola, però de mica en mica la guardiola va començar a omplir-se. Els policies no ens van deixar arribar a l’institut, però quan no se’n temeren hi vam fer una escapadeta.

Quan ja havíem recorregut part de sa pobla, i havíem visitat ses “Bodegues Crestatx”, que s’ha de dir que ens van tractar molt bé, necessitàvem posar paret per continuar amb la festa i estar ben “animats”. Berenàrem d’un bon frit mallorquí a “Ca’n Miquel”  i just després ens vam fer la foto de grup a la Plaça del Metge Duet. 

Per rebaixar es frit, amb el bon temps que ens acompanyava, vam anar al poliesportiu, on molts hi van arribar amb tractors, camions o jeeps. S’hi va disputar un bon partit de futbol, bé, això qui tenia forces, perquè d’altres van preferir allargar-se a la gespa i prendre el sol. El partit va estar molt emocionant, tot i que, més d’un va acabar pel terra.

Com a bon futbolistes, per celebrar la victòria, vam anar a dinar al bar “Es cantó”. S’ha de dir que es bar va quedar com una “soll” de porcs; pa i vi pel terra, olives voladores… en definitiva, el partit encara s’estava disputant. Ben dinats, es plaça ens cridava i no vam voler deixar passar la nostra visita al “santuari”.

Teníem el fogueró a mitges, però el més important, ens faltava la llenya. Vam anar a una cotxeria per agafar llenya, estrany trobar-ni, no?! Potser, però n´hi havia. És dubte va sorgir quan no sabíem com transportar-la, però gràcies al “Mercadona”, que amb els seus “carritos” ens van ajudar a dur-hi la llenya.

Amb el fogueró montat, vam prendre camí cap a sa plaça a seguir amb es trui. Més d’un va preferir anar a descansar i a pegar-se una bona dutxa per recuperar forces. A les 20:30 vam tornar a quedar tots a la plaça del mercat per sopar tot i que per molta llenya que aconseguíssim recollir, ens va fer peresa posar-nos a torrar i ens comprarem el sopar al “Bar Fami”.   

Quan tots ja ens havíem acabat el panet vam anar a sa plaça a montar sa festa. Abans de començar el concert, més d’un quinto va voler tenir la seva oportunitat de pujar a un escenari però s’ha de dir que poc públic tingueren i ben aviat van ser “arruxats”.

La primera actuació va començar a les 23:30 quan encara no hi havia gaire gent, però de mica en mica, sa plaça major anà agafant ambient amb gent poblera i de fora vila. Els quintos es van animar de cada vegada més amb la música dels diferents grups. Després de botar molt, el concert acabà a les 3:30 però sa festa continua pels bars de sa plaça.

Dissabte, 12

Amb ressaca, però amb ganes de disfrutar del nostre darrer dia de festa, vam anar a dinar al poliesportiu d’un bon arròs brut i cava inclòs. No es feia altre cosa que xerrar de les anècdotes del divendres.

En acabar de dinar, vam agafar “el pinta labio, toque de rime, moldeador como un artista de cine…” i ens vam posar a ballar com a locos na “Maria Isabel”. Després de fer la balladeta vam continuar ballant al plaça el nostre himne: “tenc una perdiu revetllera”. 

El cansament, per més d’un, era superior però havien d’aguantar ja que faltaven poques hores per despedir la nostra quintada. Molts no van poder soportar la marxa que la gran majoria dels quintos dúiem  i van haver d’anar a pegar una “becada” pel vespre estar a punt. 

El vespre acabava de començar amb la nit de dj’s. Va passar com el divendres, al principi no hi havia gent, però a poc a poc la plaça es va anar omplint. I els quintos al seu rotllo, volien aprofitar al màxim la nit.

Encara n´hi havia més d’un encaparrotat en triomfar en el món musical i van agafar el micròfon per animar als presents a la plaça. De cada vegada, veiem com la festa s’anava acabant i per això feiem el possible per disfrutar de cada segon que passava.

Mentres uns cridaven “subidón, subidón” pel micròfon, d’altres animaven la gent, amb la poca veu que els quedava, cridant ben fort: QUINTOS’05, AMB SO BEURE NO MIRAM PRIM!!!

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.