Guy de Maupassant

Una escena de la vida quotidiana: passejar, parlar amb un amic, estar a casa… Res estrany, no? Però… si de sobte veus una imatge, pensaràs que estàs boig o que ha estat una al·lucinació? Podries guardar un secret que podria canviar-te la vida fins a la mort? Com podries viure havent matat una nina? Podries passar-te la vida fent de captaire?

Situacions com aquestes són les que viuen els personatges de Guy de Maupassant, un dels millors escriptors de contes del segle XIX. Els que més destaquen són els d’horror i fantasia. Són contes senzills en què els personatges creuen que han embogit o viuen un fet misteriós o cometen un crim motivat per la pressió a què és sotmesa la seva ment. Són personatges de la petita burgesia a qui algun fet concret els canviarà completament la vida.

Històries sorprenents i intenses, amb un ràpid ritme que aconsegueixen que el lector s’impliqui en la situació que viu el personatge, fins a la fi, una fi sempre inesperada.

El que més destaca en els contes de Maupassant, però, és la seva gran capacitat de descripció. És capaç de descriure el simple moviment d’una cortina al llarg d’un paràgraf o, al contrari, sintetitzar en poques línies deu anys d’una vida. I sempre, les descripcions aconsegueixen que la imaginació del lector penetri en el que Maupassant pretén: posar-te en la situació que està vivint el personatge, fins al punt d’angoixar-te.

Alguns diuen que les històries de terror, millor veure-les que llegir-les. Abans de fer aquesta afirmació… per què no llegeixes algun conte de Guy de Maupassant?

Autora: Maria del Mar Riera

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Guy de Maupassant

  1. Jun diu:

    La veritat es que un llibre de por ben escrit pot ser pitjor que totes les pel·lícules… perquè una descripció implica imaginació per part del lector… i la imaginació és molt més poderosa que les imatges!!

    No he llegit res de Maupassant, però només amb Rohald Dahl ja m’he acollonit (apart dels contes per nens, escriu uncs contes de por de MOLTA por…)

  2. Com diria n’Àngel MOLT BÉ Maria del Mar, l’article és genial, a veure si en Pere ho té en conte a final de curs per posar-te el 10! Una abraçada del teu amic i estimat Natxo

  3. anònim diu:

    no me va agradar es seu llibre perquè són contes molt pesats

  4. Cada vegada que el llegeixo més m’garada així com escrius!
    M’emociones.

Els comentaris estan tancats.