Poesia (I)


Mai més

-A veure si ho he entès:

me deixares i ara vols tornar,

com si no hagués passat res?

– Si. -"Doncs va a ser que no",

jo m’he tornat a enamorar,

per tant, oblida’m, fes-me el favor.

Però tu que t’has cregut?

Que sóc imbècil? Que t’esperaria?

Idò no, t’ho has perdut

Torna amb aquell pel que em vares deixar

perquè amb tu ni fumat hi tornaria:

mai més et podré estimar.


Com puc triar?

Vaig esperar durant molt temps

a que t’adonessis que t’estimava,

però derrotats els meus intents

de tenir-te vaig descobrir

que una altra m’agradava:

et començava a oblidar per fi.

Sempre que abans estava amb algú

no em podia sentir complet

perquè ella no eres tu,

però amb ella em sentia bé,

completament satistet

perquè la teva ombra desaparegué.

Però no fa molt m’han dit

que ara qui t’agrada sóc jo,

i hi tinc aferrat al pit

un fort i grandíssim dolor

causat per una guerra civil al cor,

que no sap que és el millor.

I ara qui es suposa que he de triar?

No puc viure entre tanta confusió.

El que sí sé es que s’ha d’arreglar.

Com bé digué un amic meu

jo no vull ser un cabró,

a alguna li hauré de duir adéu.

Si es que us miro i sou clavades!

La mateixa cara, la mateixa veu…

todes dues, dues fades!

Vares ser a qui més vaig desitjar

però per favor, entèn-ho,

és amb ella amb qui vull estar.

Abans tot hauria estat diferent,

però ara n’estic enamorat

i la teva marca no pot estar present.

Suposo que això et serà dur,

però el nostre temps ja ha passat,

i amb ella hi vull construir un futur.


Justificació (dedicat a l’anònim)


Després de que es publiqués

aquesta revista el desembre passat

resulta que tinc un hivernacle de papers

instalat dins la meva cartera

fet de queixes que m’ha enviat

un anònim collonera.

Les meves poesies no li varen agradar.

És que creus que les faig per a tu, figura?

(Per cert, als qui em varen felicitar,

moltes gràcies, de debò,

a l’hora d’escriure m’ajuda,

i fa més fàcil fer això.)

Es veu que se li inflen les venes,

li puja de cop la tensió

i se li encenen les morenes

quan em llegeix els poemes.

Doncs no els llegeixis, colló!

No, si voldrás dictar tu els temes!

Et diré que no tan sols d’amor,

als poemes es pot parlar de moltes coses:

de que el Barça enguany serà campió,

dels peperos, caricaturitzar a algú,

i un munt de temes més. Si hi poses

un poc d’esforç, també ho pots fer, tu!

Resulta que monopolitzo aquesta secció

perque vaig escriure un poema extens.

Petitó! Tranquil, agrairan la teva col·laboració

a la revista! Hi posarán més fulls de paper

aposta per a tu! A mi no m’importa gens.

Si vols publicar coses, a mi em sembla molt bé!

Literalment, em va escriure al paper:

"Ets una mescla merda d’ets ki as estodiat,

xk escrius com en Veker i també

t’inventes paraules com aquell."

En primera, ja que no és un SMS, estorbat,

escriu bé, que fa mal als ulls, batuadell!

En segona, de mescla rés, cap d’orinal.

Si "escriure com en BECQUER" vols dir l’estil,

potser s’hi assembla, però no es igual.

A jo també m’agrada la senzillesa,

però plagiar-lo mai, no soc suficientment vil

per haver de copiar una forma de fer bellesa.

En tercera, si la paraula que m’he inventat

segons tu és "analfabèstia", no és inventada.

La vaig llegir no sé on i es veu que m’ha quedat.

I per acabar, m’hauries de fer un favor.

Pots definir "aquell"? És que és una putada,

t’ho trobes i penses "quin un de més colló!"

I ja per acabar t’he de dir com van els fets.

Els poemes jo no els faig per ningú,

sols els faig i ja está. No vull saber qui ets,

ni crec que ho arribaré a saber mai, però

encara que jo no sapiga qui ets tu,

val més que tu sí sapigues qui soc jo.


No puc plorar

A mesura que el temps ha anat passant

d’ençà que hem romput

m’he anat destrossant.

Ets a qui més vaig estimar

però ara, després d’haver-te perdut,

ara, ja no puc plorar.

Ja no ploro de tristor,

perque ja m’he acostumat

a la tristesa i al dolor.

l’unic residu que l’oblit

m’ha deixat d’emoció ha estat,

cada cop que t’he mirat, un fort dolor al pit.

No ploro ni d’alegria

perquè ja res em fa riure.

No puc oblidar la felicitat que tendria

si algun dia et tingués al meu costat.

Llavors tornaria a ser feliç de viure

perque tornaria a ser estimat.

Si ploro, però, d’avorriment.

No em diverteix l’existència,

perquè sols hi ha present al meu pensament

l’amargura, perque sé que ja

sols la teva presència

és capaç de tornar-me a animar.

Ploro, finalment, perquè he canviat.

Tant, per culpa de falta del teu amor,

que em sento totalment acabat,

em veig anys llum de ser humà

i ja res, res em crea emoció.

Ploro perquè no puc plorar.


Tu saps

Tu saps que cada vegada que et miro

a la cara i em tornes la mirada,

veig que tu també m’estimes, i crido,

sense que m’importi el que diu la gent,

que ets preciosa i ets la meva estimada,

i no em canso de dir-te el meu pensament.

Saps que ets la flor de la meva vida,

el millor que mai m’ha passat,

i la llum que marca la sortida

de l’edifici en flames del meu malestar.

Això ho diu tothom, però si és veritat

no importa gens que ho haguin dit ja.

I tu ja ho saps que per a mi ser original

no és en absolut indispensable,

si tu m’estimes absolutament tot m’es igual.

Vull que conservem junts aquest miracle.


Autor: Toni Miquel Socies Masferrer
[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Poesia (I)

  1. Anònim diu:

    Justificació (dedicat a l’anònim):

    Tu confons. Poemes i opinions no són el mateix! No te creguis que per que a un parell d’alumnes els hi hagui agradat alguns poemes siguin bons… No se en que penses mentre fas aquests “escrits” per que per mí no arriben a poemes. Els poemes han de destapar emocions i sentiments que tu sentis i no opinions sobre un lector que ni tan sols conéixes i et poses a criticarlo. Com saps que no soc la teva estimada de que tant xerres? No em venguis en historietes ridícules sobre el per que te va deixar o alguna cosa per l’estil, per que per esciure sobe això primer ho has d’haver viscut!

Els comentaris estan tancats.