Viatge a la neu


Diumenge, 13 de febrer

A les 9:15 de diumenge vam trobar-nos a l’edifici Can Peu Blanc. Una setmana per oblidar-nos de l’escola i sense veure la família no podia estar gens malament, encara que ens acompanyassin tres joves professors d’educació física: Pere Reus, Jordi Chico i Tomeu Isern. Estàvem emocionats a pesar de dur la ressaca de la passada festa dels quintos. Alguns animals van fer fins a les 6!
Partírem i ens aturàrem a Campanet ons ens esperaven Teresa Ordines i Neus Ramis. Després cap a Palma on pujaren els joves de ciutat Enar i Hèctor, que també vingueren al viatge.
Va arribar l’hora d’embarcar, uns estaven nerviosos i d’altres ben alegres. A les 13 arribàrem a Barcelona i pujàrem a l’autocar conduït pel xofer Xisco. A les dues hores de camí férem una aturada a l’àrea de serveis de Can Valls on berenàrem els panets de les nostres mares; alguns preferien començar a gastar els primers doblers amb un plat de macarrons que no varen ser gaire bons. Vàrem reemprendre la marxa i els mòbils començaren a sonar: eren els missatges de benvinguda a Andorra.
Arribàrem a l’hotel Sant Eloi i, com que anàvem malament de temps, ni pujàrem les maletes i partírem a cercar el material d’esquí o de snow. Anava fatal dur els esquís, els pals i les botes al mateix temps. Si no et queia una bota, era un esquí i si no… A l’hotel, a la fi, anàrem a les habitacions situades a la primera planta. Férem un poc de bulla i sopàrem. Aquí va ser quan per primera vegada va nevar.
Més tard, va tocar l’evident xerrada dels professors explicant-nos la ruta de l’endemà. Durant la nit hi va haver una mica de xou, el més normal quan hi ha acampades o viatges amb els amics. El conserge ens va haver de cridar l’atenció amb la seva famosa frase "Estic fins al cervell!" I d’aquí va sortir el seu mal nom, "Cervellet".


Dilluns, 14 de febrer

A les 8 hores partírem cap a La Massana per muntar als telecabines. Era un dia de fred, neu i molt de vent i no funcionaven amb normalitat. Un grupet van haver de quedar-se abaix. Dinaren a una pizzeria un poc emprenyats per no poder esquiar. Després vàrem anar de compres. Els que ja en sabien baixaren les primeres pistes, els que no, varen poder pressumir dels seus magnífics esclats per les pistes verdes. Com que aquell dia no tinguérem monitor perquè havíem arribat amb retard, les persones que no sabien esquiar, no sabien frenar i cada dos per tres queien de cap, de cul… altres que no frenaven a temps i topaven amb algun arbre o paret… Marta Alcolea ens va fer riure molt que ja que no sabia frenar i anava molt de pressa però no queia; belava i la gent del voltant s’apartava. A Pep Alorda li va caure la tabla de snow i li va fugir pels arbres de la pista. Alguns, per baixar una pista verda, van caure entre deu i quinze vegades.
Al capvespre vàrem anar a Caldea, tots junts. En arribar a l’hotel, vàrem sopar i cap a les habitacions. Aquella nit hi va haver més escàndol que a l’anterior.


Dimarts, 15 de febrer

A les 11 arribàrem a La Massana i ja feia una hora que en teoria havíem d’estar esquiant amb els monitors. Vam repartir-nos en tres grupets i amb els monitors argentins començàrem el poc temps que teníem de classe. Alguns feien snow (Miquel Pol, Neus, Laqui, Pep Alorda). Els més avançats ja esquiaren per les pistes blaves, mentre que els altres no tingueren ni temps per baixar ni una pista. Quan esquiàvem pel nostre compte, les castanyes més destacades foren les de Kika i xisca Payeras a la cinta mecànica i Miquel Quetglas al telecadires.
Després de dinar anàrem a comprar però no va anar bé perquè vàrem estar aturats més d’una hora davant d’una benzinera a causa d’un accident. Després, morts de fam, vàrem sopar i n’hi va haver que quedaren rendits damunt el llit a l’instant. No tots.


Dimecres, 16 de febrer

En aixecar-nos partírem com de costum cap a les pistes Pal-Arinsal. N’hi havia que ja ho començaven a dominar la cosa però uns altres… Margalida Villalonga no podia aturar-se i se’n va endur na Marta i van arrossegar uns tres metres. Quasi tots començàrem a provar les pistes blaves i, els més agosarats, les vermelles.
A la tarda anàrem a la pista de gel de Canillo. Va ser una passada. Al principi, tothom hi entrava una mica retgirat i anàvem per les voreres ben agafats. Als deu minuts tots intentàvem patinar pel mig de la pista. No és tan difícil com pareix; alguns varen aprendre el truc a l’instant. Tomeu Buades intentava fer com els professionals, girar, botar… i cada dos per tres era pel terra. I no parlem de Tomeu Isern… creim que va caure unes set o vuit vegades en menys de deu minuts. De cul, de panxa, de costat… I Jordi Chico que no hi era, perquè si no…
A l’hotel uns optaren per mirar la televisió i quedaren adormits ben aviat. Els altres continuaren els xous per les habitacions. En Cervellet devia estar cansat de de sempre el mateix…


Dijous, 17 de febrer

Aquest dia quasi tothom ja ho dominava bastant. I quan més en saps, més ganes tens d’esquiar. A la tarda anàrem de compres. Els objectes més sol·licitats varen ser els reproductors d’mp3, les càmeres digitals, mòbils, roba… A la tornada varen posar Sopa de Cabra i la majoria s’animava a cantar, sobretot Tomeu Isern que ens va fer un conecrt impressionant!
Vam dutxar-nos i sopar ràpidament. Estàvem convidats a una festa, juntament amb uns altres mallorquins, a una discoteca. Però… pagant 5 euros d’entrada! Ens van convidar a una copa (sense alcohol… menors d’edat…). Si hi vàrem estar una horeta i un quart, va ser molt. Just quan estàvem més animats ens van fer fora per no tenir 18 anys. Quina injustícia! Defora, tots cridàvem "Que mos tornin es doblers!" I per tornar a l’hotel ens canviaren el xofer i cirdàvem "Que mos tornin es xofer!" Clar, ens agradava en Xisco perquè tenia el peu ben lleuger.
Vàrem preparar les maletes per tenir-ho tot a punt l’endemà. I ens anàrem a dormir una mica melancòlics pensant que ja ens n’anàvem.


Divendres, 18 de febrer

La darrera miradeta a les habitacions, la darrera berenada a l’hotel, les darreres cares de son del viatge… Deixàrem les maletes a la sala i partírem cap a l’estació d’esquí. Per primer dia arribàvem prest a les pistes i molt poca gent va anar amb els monitors. Després tornàrem els esquís. Anàrem cap a l’hotel, agafàrem les maletes i camí de tornada… Passàrem la duana i ens va aturar una guàrdia civil. Dinàrem a un centre comercial i alguns feren les darreres compres.
Partírem cap a l’aeroport on embarcàrem a les 21:45. L’avió, aquesta vegada, es va moure una mica més; els llums s’apagaven i s’encenien constantment. Alguns estàvem ben cagadets. A les 22:20 arribàvem a Mallorca on ens esperaven els nostres estimadíssims pares amb una rialla de cap a cap d’orella.
Increïble! No hi va haver cap ferit, només uns quants cops blaus. Tot va anar molt bé. Els professors va ser divertidíssims. Gràcies a ells vàrem fer aquest viatge a la neu.

Autores: Margalida Mateu, Catalina Gost i Cati Ana Pascual

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Viatge a la neu

  1. Aquest any els alumnes de 2n de eso tambe amb anat a la neu i encara esteim esperant a que mos posin les fotos i els de 4 d’eso tambe diuen el mateix que els de 2d’eso………..

    osiga que posau les fotos!!!!!!!!!!!!

Els comentaris estan tancats.