Londonautes


IES Sa Pobla in London

DISSABTE, 2 D’ABRIL

Dissabte dia 2 d’abril un autocar carregat amb moltes maletes, 25 alumnes de 1r de batxillerat de l’I.E.S. Sa Pobla, acompanyats per dos professors, na Bel Pericàs i en Jaume Bonnín, va partir camí de l’aeroport de Palma, ben prestet. Allà agafarem un avió que, després de fer escala a Madrid, va arribar a Londres.

                Per a la majoria era la primera vegada que anàvem a Londres, i la primera impressió va ser molt bona i divertida ja que ens va cridar molt l’atenció les coses que aquesta ciutat especial i coneguda, com són els autobusos vermells de dos pisos, la immensa quantitat dels típics taxis anglesos que hi havia, el volant a la dreta de tots els cotxes, les cabines de telèfons i les bústies vermelles, les típiques barriades de cases adossades i, per descomptat, l’abundància de restaurants de menjar ràpid.

                Quan vàrem arribar a l’hotel, vàrem deixar les maletes ràpidament, vàrem anar a l’estació de metro, que estava ben a prop i vàrem agafar el que seria el nostre transport per recórrer Londres de cap a cap. Durant aquest primer dia de l’estada a la capital britànica, vàrem anar al barri de Piccadilly, on vàrem poder veure les famoses pantalles de propaganda que hi ha a un edifici. Vàrem passejar per alla i després vàrem anar al barri xinès, Chinatown, que estava ple de restaurants xinesos amb el típic menjar que exposaven, el “crispy duck”, que venia a ser una porcella rostida, però enlloc de porcella, ànec. Després visitarem la Leicester Square, la plaça on hi ha la National Gallery, però no hi vàrem poder entrar per falta de temps. El que si que vàrem poder veure va ser nombroses limusines, que passaven per allà. Per últim, vàrem anar a Covent Garden, que és un mercat molt famós on es pot comprar de tot i on molts artistes es concentren allà per per tocar al carrer, i creen un ambient nocturn molt apropiat. Allà vàrem topar amb un d’aquests “buskers” que tocava la guitarra i na Bel, en Jaume, na Sandra, na Sofia, i na Joana no van dubtar a l’hora d’apuntar-se a la festa. I ben bé que ens ho vàrem passar tots. A la nit, quan vàrem tornar a l’hotel, hi va haver un poc de trui, però aviat ja érem tots a dormir.

 

DIUMENGE, 3 D’ABRIL

Diumenge començà amb ganes i il·lusió de seguir descobrint Londres. Després de berenar al mini-menjador de l’hotel, vàrem partir, amb metro, cap al barri hindú, on vàrem anar al Lane Market, un mercat on vàrem passejar tot el dematí. A l’hora de dinar, l’olor de les espècies ens va conduir cap a la zona on es trobaven els restaurants. Allà, mentre cercàvem un bon lloc per dinar, alguns vàrem fer algunes compres, com en Biel, que es va comprar un capell hindú, un poquet petit, i ens va fer riure molt. Després de regatejar un poc, na Bel, va trobar un bon lloc per anar a dinar. Després de donar moltes voltes a la carta, tot i que no l’enteníem gaire, vàrem demanar, i al cap d’una estona ja tothom cercava aigua i pa per espasar-se la picor del covent. A molts no els va agradar gaire, però per sentir-se com un autèntic anglès, s’ha de menjar a un hindú, que per alguna cosa el curry és el menjar típic, no?

Després d’aquesta experiència totalment nova, vàrem anar a visitar el British Museum, on vàrem poder veure des de mòmies egípcies reals, amb el seus fèretres corresponents, fins a restes de l’antiga Grècia. Al vespre, vàrem anar a sopar a un restaurant que havíem reservat, i després vàrem anar una a estona a jugar a la bolera. Més tard, vàrem anar al barri on es troben les cases del Parlament (The Houses of Parliament), i el Big Ben, i ho vàrem poder veure il·luminat. Va valer molt la pena. Finalment, vam tornar a l’hotel un poc cansats de caminar, però encara ens varen quedar forces per fer un poc de festa a l’habitació 60.

 

                DILLUNS, 4 D’ABRIL

Amb un poc de dolenteria, pensant en que la resta dels nostres companys, havien de començar de nou les classes, després de les vacances de Pasqua, ens vàrem enfilar al metro, camí del Buckinham Palace, on actualment resideix la reina d’Anglaterra, a veure els molt coneguts soldats amb uniforme vermell i capell negre, que no es mouen ni que els caigui una bomba al costat de l’orella. Després de fer temps passejant per uns jardins dels voltants (vàrem veure l’entrada de High Park, però no hi vàrem poder entrar perquè no teníem temps, també vàrem veure diversos monuments dedicats als soldats britànics morts en les dues guerres mundials, i un passeig dedicat a la princesa Diana de Gales), va arribar l’hora del canvi de guàrdia i va començar la tradicional processor que fan una vegada cada dia, a les onze i mitja del dematí. Van sortir molts de soldats acompanyats de dues bandes de música, i altres soldats a cavall, i després d’observar el ritual que fan durant una estona, vàrem anar cap la zona de les cases del Parlament una altra vegada, per veure-les de dia.

Vàrem pujar al London Eye, que és una nòria gegant situada molt a prop del riu Tamessis i des d’on vàrem poder observar la ciutat de Londres des de l’aire, tot i que plovia un poc. Després de dinar a un Mc Donald’s vàrem visitar la Tate Gallery, que és un museu d’art modern. Allà vàrem poder veure, entre altres, obres d’autors espanyols com Dalí, Picasso, Miró,… Al cap d’una bona estona de passejar en mig d’un munt d’obres molt originals, vàrem canviar totalment d’aire i vàrem anar a veure la catedral de Sant Pau (Saint Paul’s Cathedral), on es varen casar el príncep Carles d’Anglaterra i la princesa Diana de Gales. Vàrem passejar una estona pels carrers dels voltants i després vàrem tornar a l’hotel. Quan vàrem estar tots arreglats vàrem anar a sopar al mateix restaurant que la nit anterior, i després vàrem anar una estona a la bolera del costat. Durant la nit, a l’hotel i va haver un petit problema amb els hostes veïns de l’habitació 60 (que durant l’estada a l’hotel va ser la sala de reunions), però aviat vàrem poder solucionar. Tots a dormir.


DIMARTS, 5 D’ABRIL

El dimarts va començar com els altres dies. Berenar, metro, i a passejar. Aquesta vegada vàrem anar a The Tower of London, un castell en el que vàrem poder veure, des de les joies de la Corona anglesa, fins als mecanismes de tortura que s’utilitzaven antigament, així com un museu d’armadures, en el que hi havia l’armadura més gran que s’ha construït mai. En Biel, va comprovar que devia ser per un home molt gran, ja que a ell li faltava un bon pam per igualar-lo. En sortir de la torre de Londres vàrem observar The Tower Bridge, un dels ponts més famosos que travessa el Tamessis, i vàrem tenir l’ocasió de veure com s’obria perquè pogués passar un vaixell.

Al migdia vàrem anar a Harrod’s, un centre comercial localitzat a un carrer ple de botigues. Vàrem fer una volta per allà i vàrem dinar. Després, ràpidament vàrem agafar el metro per anar al museu de figures de cera: Madame Tussauds, on teníem hora a les tres del migdia. Allà vàrem poder veure alguns dels personatges més rellevants de la història contemporània i de l’actualitat, com actors, artistes, polítics, esportistes, la reina Isabel II, i la resta de la monarquia actual anglesa, … D’aquestes figures les més sol·licitades per fotografiar-se varen ser les de David Beckham i de Brat Pitt, o també, en el cas d’en Jaume, en Dalai Lama. també hi havia una secció al museu que era de figures de terror, i hi havia una sala del terror, on hi havia actors de carn i ossos que t‘agafaven per sorpresa i t’enduies un bon ensurt. Després, també hi havia un recorregut que feies en un del típics taxis, per dins unes sales, on hi havia figures que t’explicaven la història de Londres. Per últim hi havia un planetari en el que podies veure imatges de l’univers amb una pantalla que tenia forma de mitja esfera. Aquest museu ens va agradar molt a tots.

De tornada cap a l’hotel ho vàrem fer en petits grups, és a dir, no vàrem anar tots al darrera dels professors, sinó que ens vàrem haver d’espavilar pel nostre compte per trobar la línia de metro que ens portés al barri del nostre hotel, i demostrar que havíem après a moure’ns per una ciutat de les dimensions de Londres. Agafar el metro va ser fàcil. Uns vàrem arribar sense problemes, però hi va haver un grup que varen tenir un petit problema. A mig camí de tornada, el metro va para a una estació, i el varen evacuar. Es veu que hi havia una amenaça de bomba, però, per sort, tot va quedar amb un ensurt i una bona caminada, ja que els nostres companys varen haver de venir a peu. Vosaltres si que esteis fets uns bons metropolitans! Com que era la darrera nit, vàrem anar a Picadilly a sopar. Uns vàrem triar un restaurant italià, mentres que els més atrevits varen anar a un xinès, que diuen que va ser molt bo. Després, a l’hotel, vàrem anar quasi tots a l’habitació 60 per fer un poc de renou, ja que era la darrera nit.

 

DIMECRES, 6 D’ABRIL

El darrer dia va començar enfeinat, acabant de fer les maletes. Al menjador, durant el berenar, vàrem felicitar en Sebastià, que aquell dia complia 17 anys. Va bufar les espelmes i li vàrem cantar la cançó dues vegades, una amb castellà, i l’altre amb anglès. Després de deixar-ho tot llest. Vàrem partir cap a Oxford Street per passejar un poc per allà i acabar de fer les darreres compres. Devers la 1 vàrem tornar a l’hotel, vàrem carregar les maletes a l’autocar i vàrem partir cap a l’aeroport. Allà vàrem dinar, vàrem agafar l’avió i ens vàrem despedir de Londres. Vàrem fer escala a Barcelona, abans a d’arribar a l’aeroport de Palma, on un munt de familiars ens esperaven emocionats. La veritat és que no ens hauria fet cap mal quedar-hi uns quants dies més, però ja enyoràvem el bon menjar.

Aquest viatge va ser molt divertit, i ens va servir per aprendre moltes coses sobre un ciutat tan fantàstica com Londres, i tot això va ser possible gràcies a na Bel i en Jaume. Ja ho sabeu, en voler, repetim!

Maria Gelabert París

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.