Poesia (I)


Mai més

-A veure si ho he entès:

me deixares i ara vols tornar,

com si no hagués passat res?

– Si. -"Doncs va a ser que no",

jo m’he tornat a enamorar,

per tant, oblida’m, fes-me el favor.

Però tu que t’has cregut?

Que sóc imbècil? Que t’esperaria?

Idò no, t’ho has perdut

Torna amb aquell pel que em vares deixar

perquè amb tu ni fumat hi tornaria:

mai més et podré estimar.


Com puc triar?

Vaig esperar durant molt temps

a que t’adonessis que t’estimava,

però derrotats els meus intents

de tenir-te vaig descobrir

que una altra m’agradava:

et començava a oblidar per fi.

Sempre que abans estava amb algú

no em podia sentir complet

perquè ella no eres tu,

però amb ella em sentia bé,

completament satistet

perquè la teva ombra desaparegué.

Però no fa molt m’han dit

que ara qui t’agrada sóc jo,

i hi tinc aferrat al pit

un fort i grandíssim dolor

causat per una guerra civil al cor,

que no sap que és el millor.

I ara qui es suposa que he de triar?

No puc viure entre tanta confusió.

El que sí sé es que s’ha d’arreglar.

Com bé digué un amic meu

jo no vull ser un cabró,

a alguna li hauré de duir adéu.

Si es que us miro i sou clavades!

La mateixa cara, la mateixa veu…

todes dues, dues fades!

Vares ser a qui més vaig desitjar

però per favor, entèn-ho,

és amb ella amb qui vull estar.

Abans tot hauria estat diferent,

però ara n’estic enamorat

i la teva marca no pot estar present.

Suposo que això et serà dur,

però el nostre temps ja ha passat,

i amb ella hi vull construir un futur.


Justificació (dedicat a l’anònim)


Després de que es publiqués

aquesta revista el desembre passat

resulta que tinc un hivernacle de papers

instalat dins la meva cartera

fet de queixes que m’ha enviat

un anònim collonera.

Les meves poesies no li varen agradar.

És que creus que les faig per a tu, figura?

(Per cert, als qui em varen felicitar,

moltes gràcies, de debò,

a l’hora d’escriure m’ajuda,

i fa més fàcil fer això.)

Es veu que se li inflen les venes,

li puja de cop la tensió

i se li encenen les morenes

quan em llegeix els poemes.

Doncs no els llegeixis, colló!

No, si voldrás dictar tu els temes!

Et diré que no tan sols d’amor,

als poemes es pot parlar de moltes coses:

de que el Barça enguany serà campió,

dels peperos, caricaturitzar a algú,

i un munt de temes més. Si hi poses

un poc d’esforç, també ho pots fer, tu!

Resulta que monopolitzo aquesta secció

perque vaig escriure un poema extens.

Petitó! Tranquil, agrairan la teva col·laboració

a la revista! Hi posarán més fulls de paper

aposta per a tu! A mi no m’importa gens.

Si vols publicar coses, a mi em sembla molt bé!

Literalment, em va escriure al paper:

"Ets una mescla merda d’ets ki as estodiat,

xk escrius com en Veker i també

t’inventes paraules com aquell."

En primera, ja que no és un SMS, estorbat,

escriu bé, que fa mal als ulls, batuadell!

En segona, de mescla rés, cap d’orinal.

Si "escriure com en BECQUER" vols dir l’estil,

potser s’hi assembla, però no es igual.

A jo també m’agrada la senzillesa,

però plagiar-lo mai, no soc suficientment vil

per haver de copiar una forma de fer bellesa.

En tercera, si la paraula que m’he inventat

segons tu és "analfabèstia", no és inventada.

La vaig llegir no sé on i es veu que m’ha quedat.

I per acabar, m’hauries de fer un favor.

Pots definir "aquell"? És que és una putada,

t’ho trobes i penses "quin un de més colló!"

I ja per acabar t’he de dir com van els fets.

Els poemes jo no els faig per ningú,

sols els faig i ja está. No vull saber qui ets,

ni crec que ho arribaré a saber mai, però

encara que jo no sapiga qui ets tu,

val més que tu sí sapigues qui soc jo.


No puc plorar

A mesura que el temps ha anat passant

d’ençà que hem romput

m’he anat destrossant.

Ets a qui més vaig estimar

però ara, després d’haver-te perdut,

ara, ja no puc plorar.

Ja no ploro de tristor,

perque ja m’he acostumat

a la tristesa i al dolor.

l’unic residu que l’oblit

m’ha deixat d’emoció ha estat,

cada cop que t’he mirat, un fort dolor al pit.

No ploro ni d’alegria

perquè ja res em fa riure.

No puc oblidar la felicitat que tendria

si algun dia et tingués al meu costat.

Llavors tornaria a ser feliç de viure

perque tornaria a ser estimat.

Si ploro, però, d’avorriment.

No em diverteix l’existència,

perquè sols hi ha present al meu pensament

l’amargura, perque sé que ja

sols la teva presència

és capaç de tornar-me a animar.

Ploro, finalment, perquè he canviat.

Tant, per culpa de falta del teu amor,

que em sento totalment acabat,

em veig anys llum de ser humà

i ja res, res em crea emoció.

Ploro perquè no puc plorar.


Tu saps

Tu saps que cada vegada que et miro

a la cara i em tornes la mirada,

veig que tu també m’estimes, i crido,

sense que m’importi el que diu la gent,

que ets preciosa i ets la meva estimada,

i no em canso de dir-te el meu pensament.

Saps que ets la flor de la meva vida,

el millor que mai m’ha passat,

i la llum que marca la sortida

de l’edifici en flames del meu malestar.

Això ho diu tothom, però si és veritat

no importa gens que ho haguin dit ja.

I tu ja ho saps que per a mi ser original

no és en absolut indispensable,

si tu m’estimes absolutament tot m’es igual.

Vull que conservem junts aquest miracle.


Autor: Toni Miquel Socies Masferrer
[@more@]



1 comentari

Un dia normal (capítol III)

Autores: Magdalena Forteza, Cata i Joana Ciria i Francisca Bernat

[@more@]



Comentaris tancats a Un dia normal (capítol III)

Un dia normal (capítol II)

Autores: Magdalena Forteza, Cata i Joana Ciria i Francisca Bernat

[@more@]



Comentaris tancats a Un dia normal (capítol II)

Un dia normal (capítol I)

Autores: Magdalena Forteza, Cata i Joana Ciria i Francisca Bernat

[@more@]

Comentaris tancats a Un dia normal (capítol I)

Diada fi de trimestre (23-12-2004)

Dijous, 23 de desembre, vàrem celebrar la Diada de fi de trimestre del nostre institut a l’edifici Can Peu Blanc. A les 9 del matí, amb un fred que pelava i tots amb el nas ben vermell, fèiem cua esperant els tickets per començar els diferents tallers i activitats, que tenien un límit de places. Però això no va ser cap problema; la gent va repartir-se bastant bé. Enguany, l’alumnat disposava de les activitats habituals i algunes de noves.

Taller de Percussió “Sa Batucada” a càrrec de Miquel Ferriol. L’activitat va dur-se a terme darrera del pavelló; la gent s’hi va animar molt i va crear un bon ambient de festa al centre.

Torneig d’escacs. Realitzat a l’aula de 4t B, va comptar amb una bona participació

Taller de castellers. A pesar que la idea era bastant bona, no va durar molt de temps ja que no hi va haver massa participació. Va ser-se dins del pavelló.

Taller de poesia. L’alumnat no estava massa poètic, així que aquesta activitat, realitzada a l’aula de 4t D no tingué molts participants.

Taller de Fimo. Com succeeix cada any, aquest taller tingué molt èxit. A l’aula de 3r A no hi cabia ni una agulla. S’hi elaboraren arracades, collarsi joies.

Taller de paper reciclat. Realitzat a l’aula de plàstica, un reduït grup de persones observaren com s’elabora aquest paper.

Cinema en versió original i subtítols. A l’aula de 4t C, s’hi va reunir força gent per veure pel·lícules sense doblar.

Conferència sobre races autòctones de les Illes Balears. Un de les activitats que va tenir més poc èxit.

Aeròbic i Ball de saló. Eren les altres activitats que compartien el pavelló amb els castellers; al principi no va reunir massa gent, segons sembla perquè les persones tenien vergonya. A mesura que va passar el temps, la gent s’animà i la participació canvià radicalement. Molta expectació i animació.

Conferència i diapositives de l’escalada a l’Himalaia a càrrec de Tolo Calafat. Com l’anterior, no tingué molta participació.

Projecció de “Psisst!”. Tampoc no acudí molta gent a veure les escenes que els alumnes de 1r de batxillerat representaren, l’any passat, a Sa Congregació.

Elaboració de Rams i centres de Nadal, amb flors seques. Va tenir molta participació i èxit. Almenys ja tens un regal per a algun familiar o amic sense gastar-te ni un euro.

Taller de Pallassos a càrrec de Carles Pujol (pallasso professional), Només hi assistiren quatre persones però a totes els va agradar molt i en varen sortir molt contentes.

Taller de Henna, tatuatges naturals i temporals. Enguany varen posar aquest taller davall del porxo. Amb aquell fred no feia moltes ganes de fer-se un tatuatge… però tot i així, la gent hi va participar amb gran interès i entusiasme.

Resolució i elaboració de trencaclosques. Va fer-se a l’aula de tecnologia i per a mi fou un dels tallers en què s’ho varen muntar més bé. Si feies via en acabar el trencaclosques i eres dels primers, et donaven un premi. La qüestió és… d’on varen treure aquests regals? La poca gent que hi havia estava molt concentrada en resoldre el seu trencaclosques. I, a part de parèixer una mica pilota, he d’agrair la participació al professor encarregat del taller que ens va explicar i informar sobre l’activitat.

Big Screbble. El joc de paraules més famós del món en versió gegant. No tots els tallers poden tenir èxit i aquest no va poder realitzar-se degut a la falta de participació.

Joc en xarxa. Tzar, Swercthagh. Tampoc no hi va haver molta participació. Evidentment, va fer-se a l’aula d’informàtica.

Taller de massatges. Al començament no hi havia ningú però més endavant la gent va llevar-se la vergonya i mira que n’hi va haver alguns que se n’anaren a casa seva ben relaxats.

Operació karaoke. Va ser una de les novetats. Només hi varen participar algunes persones però animaren bastant l’ambient.

 

Com cada any, els tallers que tingueren més èxit varen ser el de Fimo i el de Henna. També hi va haver Llocs inflables que, a pesar de la participació, la gent va quedar un poc decebuda ja que hi havia joves que creien que es trobarien amb un castell com el de les fires. Els que varen dur eren un espai per jugar a futbol i a bàsquet i un altre per pegar-se cops amb uns pals de plàstic.

En acabar tots els tallers a les 11:15 va arribar l’hora de la xocolatada amb ensaïmades i, seguidament, escoltar els grups Krang Why (Llucmajor), Ginger Ferds (sa Pobla) i Aura (sa Pobla). I després de deixar l’institut ple de xocolata i ensaïmades (uns desaprensius en varen tirar) per tot arreu, a les 13 hores tothom escampà cap a ca seva content i alegre per haver acabat el trimestre. Esperem que el pròxim any poguem tornar a celebrar-ho perquè diades com aquestes fan que ens trobem molt a gust al nostre institut.

Autora: Marina Llorente Pardo

[@more@]

Comentaris tancats a Diada fi de trimestre (23-12-2004)

Guy de Maupassant

Una escena de la vida quotidiana: passejar, parlar amb un amic, estar a casa… Res estrany, no? Però… si de sobte veus una imatge, pensaràs que estàs boig o que ha estat una al·lucinació? Podries guardar un secret que podria canviar-te la vida fins a la mort? Com podries viure havent matat una nina? Podries passar-te la vida fent de captaire?

Situacions com aquestes són les que viuen els personatges de Guy de Maupassant, un dels millors escriptors de contes del segle XIX. Els que més destaquen són els d’horror i fantasia. Són contes senzills en què els personatges creuen que han embogit o viuen un fet misteriós o cometen un crim motivat per la pressió a què és sotmesa la seva ment. Són personatges de la petita burgesia a qui algun fet concret els canviarà completament la vida.

Històries sorprenents i intenses, amb un ràpid ritme que aconsegueixen que el lector s’impliqui en la situació que viu el personatge, fins a la fi, una fi sempre inesperada.

El que més destaca en els contes de Maupassant, però, és la seva gran capacitat de descripció. És capaç de descriure el simple moviment d’una cortina al llarg d’un paràgraf o, al contrari, sintetitzar en poques línies deu anys d’una vida. I sempre, les descripcions aconsegueixen que la imaginació del lector penetri en el que Maupassant pretén: posar-te en la situació que està vivint el personatge, fins al punt d’angoixar-te.

Alguns diuen que les històries de terror, millor veure-les que llegir-les. Abans de fer aquesta afirmació… per què no llegeixes algun conte de Guy de Maupassant?

Autora: Maria del Mar Riera

[@more@]

4s comentaris

Glosses

Sant Antoni és es patró

De sa Pobla i Ciutadella,

Li peguam amb sa botella

Perquè no tenim tassó

Vaig més calent que un caliu

Per això me toc sa fava

Se m’estira sa rialla

Quan me remenen sa perdiu


Sant Antoni somiava

Mentres se la remenava

Assegut en ple estiu

Enrevoltant es caliu


Un tassó i tres cubitos

Xoriguer i llimonada

Ben mesclat i remenada

I ja tenim sa pomada


Es dia de Sant Antoni

Tothom cerca el dimoni

Però un que no hi veu bé

Se fica dins cas Cotxer


Aquell nin allà que bava

En veure que barrinau

S’emoció no se li acaba

En veure que no aturau


N’Alexandre fa trunyelles

I na Neus se’n deixa fer

Jo també me deixaré

Quan me toquis ses cooneres


Sant Antoni és un sant vell

Duu sabates de gamussa

No se pot mantenir a ell

I vol mantenir sa cussa


En Pep és un poc colló

Només sap tocar es tambor

I li pega sa suor

Quan menja botifarró


En Joan Toni ha begut vi

I només xerra de fer-li

Però no sabem a qui

Perquè no mos ho vol dir


Dia 17 Sant Antoni

El 20 Sant Sebastià

Qui bones obres farà

No tendrà por al dimoni


Sant Antoni està molt trist

Perquè enguany no pot ballar

Per això el farem cantar

I direm que no l’hem vist


Glosses tradicionals i fetes a la classe de 4t C, recopilades per Mª Magdalena Crespí i Catalina Cantallops


[@more@]

Comentaris tancats a Glosses

Sant Antoni


La festa de Sant Antoni prové del patró de sa Pobla, Sant Antoni Abat, tal com es diu l’església parroquial de la nostra vila. La figura del dimoni també és essencial; la història conta que un dia Sant Antoni i el dimoni jugaven a cartes. El dimoni “va fer 30” i Sant Antoni “31”. A causa d’això hi va haver un enfrontament. A partir d’aquell dia, el dimoni, cada any, ve a sa Pobla per venjar-se de Sant Antoni, cosa que mai no aconseguirà.


La nostra festa s’ha mantingut ininterrompudament durant més de set-cents anys, fins i tot l’any del grip (1918). La festa comença el dia 16 de gener amb la tradicional sortida de dimonis i de Sant Antoni acompanyat de pageses, a la plaça Major.
Van recorrent tots els bars, cantant i ballant. Mentre, els nins i les nines encalcen i fan enfadar els dimonis. Al vespre, quan els dimonis i Sant Antoni arriben a la plaça Major, les colles de caparrots se’n van a Completes a l’església de Sant Antoni Abat on el batle del poble fa un discurs. En acabar aquest acte, tornen a la plaça i els caparrots realitzen els típics balls acompanyats de la banda musical del poble i dels cants de la trobada de ximbombers.


Per acabar la gran festa, l’ajuntament organitza un espectacle piromusical. Després s’encenen tots els foguerons de la vila que simbolitzen la cremada de les ànimes i esperances del dimoni. La gent hi torra el menjar, canten, beuen, toquen la ximbomba i passen tota la vetlada al costat del foc. Aquesta nit, anomenada “dissabte de Sant Antoni”, també és coneguda com a “Nit Bruixa”.

L’endemà, el dia de Sant Antoni, comença amb un refresc a l’ajuntament, acompanyat, una altra vegada, per la tradicional ballada de caparrots. Després arriben les beneïdes i la desfilada de carrosses; per acabar, a la plaça Major, actuació de la ballada poblera.

Autores: Mª Magdalena Crespí i Catalina Cantallops

[@more@]

Comentaris tancats a Sant Antoni

Ferran Pizà

El pintor Ferran Pizà, a qui entrevistarem seguidament, és un home humil i simpàtic; té els ulls marronosos de mirada impactant, cabells llargs i obscurs.  Com a gran artista que és, parlar amb ell és summament interessant.

On vas nèixer?

A sa Pobla, l’any 1955.

Què volies ser, de petit? Quines aficions tenies?

Robinson Crusoe o Tarzan, una mescla dels dos. Jugar a futbol, anar d’excursió, jugar amb bitxos (cosa que sempre m’ha agradat molt) i fer cabanes. Encara ara en faig!

Et senties diferent, de petit?

La veritat és que vaig ser un poc diferent als altres. El meu pare va exiliar-se a Uruguai i les diferents cultures i costums eren molt distintes.

Quines eres les teves il·lusions?

Jugar amb el Barça.

On treballares de jove?

Vaig estudiar fins a COU. No vaig seguir perquè vaig suspendre i el meu pare em va enviar a fer el servei militar voluntari. Després vaig entrar a Arts i Oficis. També jugava a futbol, anava a vendre al “rastro” i venia quadres a un parell de tendes de Palma. Era una forma de guanyar-me la vida. Trampejava un poc.

Què fas actualment?

Fa poc he acabat de fer una exposició de joguines artístiques, llegesc, vaig a caminar, quatre copes, fumar… I ara estic fent una escultura per a una de les rotondes noves de sa Pobla. Està fet de ferros rovellats d’uns 7’5 metres. Representa diferents símbols. Es tracta d’una mà, entre figurativa i abstracte, i pareix una eina de camp que fa quatre solcs a la terra.

Què és el que aprecies més d’aquest món?

La llibertat

Quantes escultures has fet? On les exposes?

Hi va haver un temps que feia escultures, poques, perquè normalment em dedic més a compondre objectes amb coses orgàniques i solc fer mòbils. La meva especialitat és la pintura amb relleu. I les represent a l’espai, no hi ha un altre lloc on representar-les.

Parla’ns de la cova que es comenta que tens.

És una cova situada a la finca de Son Bescort, damunt Crestatx. Un dia vaig decidir viure-hi. Per dutxar-me o per escurar utilitzava les aigües de les estalactites, amb petites canaletes. Vaig estar tot un estiu vivint allà però dins la cova no es podia dormir perquè estava a 16º; dormi a fora. Allà vaig fer una exposició de coses religioses, tot fet amb material de la cova (arena, pedres…). Podies observar angelets penjats per les alzines i moltes coses més.

Quina tècnica de pintura utilitzes?

Darrerament, arenes, cartrons… faig collages. Però mai no utilitzo una tècnica en concret.

Què sols dibuixar?

Depèn del tema que hagi elegit. Aquests darrers dies m’he inspirat en cavalls de l’època renaixentista. Depèn…

Autores: Catalina Cantallops i Mª Magdalena Crespí 

[@more@]

Comentaris tancats a Ferran Pizà

Quintos ’05 Sa Pobla

Com cada any, els joves poblers que han de celebrar la seva majoria d’edat, durant tot un cap de setmana, es van fer seu el poble. Els passats 11-12 de Febrer es va celebrar, una vegada més, "sa quintada poblera". Feia estona que els nascuts el 1987 esperaven el moment de començar, i el dijous, dia 10, amb panxa plena i amb piles per arrencar, ens vam trobar, el vespre, al Plaça per veure "es Curro” i recollir les camisetes. Algunes camisetes van començar a agafar color i d’altres van esperar per firmar-se, la matinada del divendres.

Divendres,11

Després de fer-nos notar amb la traca inicial amollada a la Plaça Major, vam començar a recórrer els carrers del poble. Al començament no teníem gaire èxit en omplir la guardiola, però de mica en mica la guardiola va començar a omplir-se. Els policies no ens van deixar arribar a l’institut, però quan no se’n temeren hi vam fer una escapadeta.

Quan ja havíem recorregut part de sa pobla, i havíem visitat ses “Bodegues Crestatx”, que s’ha de dir que ens van tractar molt bé, necessitàvem posar paret per continuar amb la festa i estar ben “animats”. Berenàrem d’un bon frit mallorquí a “Ca’n Miquel”  i just després ens vam fer la foto de grup a la Plaça del Metge Duet. 

Per rebaixar es frit, amb el bon temps que ens acompanyava, vam anar al poliesportiu, on molts hi van arribar amb tractors, camions o jeeps. S’hi va disputar un bon partit de futbol, bé, això qui tenia forces, perquè d’altres van preferir allargar-se a la gespa i prendre el sol. El partit va estar molt emocionant, tot i que, més d’un va acabar pel terra.

Com a bon futbolistes, per celebrar la victòria, vam anar a dinar al bar “Es cantó”. S’ha de dir que es bar va quedar com una “soll” de porcs; pa i vi pel terra, olives voladores… en definitiva, el partit encara s’estava disputant. Ben dinats, es plaça ens cridava i no vam voler deixar passar la nostra visita al “santuari”.

Teníem el fogueró a mitges, però el més important, ens faltava la llenya. Vam anar a una cotxeria per agafar llenya, estrany trobar-ni, no?! Potser, però n´hi havia. És dubte va sorgir quan no sabíem com transportar-la, però gràcies al “Mercadona”, que amb els seus “carritos” ens van ajudar a dur-hi la llenya.

Amb el fogueró montat, vam prendre camí cap a sa plaça a seguir amb es trui. Més d’un va preferir anar a descansar i a pegar-se una bona dutxa per recuperar forces. A les 20:30 vam tornar a quedar tots a la plaça del mercat per sopar tot i que per molta llenya que aconseguíssim recollir, ens va fer peresa posar-nos a torrar i ens comprarem el sopar al “Bar Fami”.   

Quan tots ja ens havíem acabat el panet vam anar a sa plaça a montar sa festa. Abans de començar el concert, més d’un quinto va voler tenir la seva oportunitat de pujar a un escenari però s’ha de dir que poc públic tingueren i ben aviat van ser “arruxats”.

La primera actuació va començar a les 23:30 quan encara no hi havia gaire gent, però de mica en mica, sa plaça major anà agafant ambient amb gent poblera i de fora vila. Els quintos es van animar de cada vegada més amb la música dels diferents grups. Després de botar molt, el concert acabà a les 3:30 però sa festa continua pels bars de sa plaça.

Dissabte, 12

Amb ressaca, però amb ganes de disfrutar del nostre darrer dia de festa, vam anar a dinar al poliesportiu d’un bon arròs brut i cava inclòs. No es feia altre cosa que xerrar de les anècdotes del divendres.

En acabar de dinar, vam agafar “el pinta labio, toque de rime, moldeador como un artista de cine…” i ens vam posar a ballar com a locos na “Maria Isabel”. Després de fer la balladeta vam continuar ballant al plaça el nostre himne: “tenc una perdiu revetllera”. 

El cansament, per més d’un, era superior però havien d’aguantar ja que faltaven poques hores per despedir la nostra quintada. Molts no van poder soportar la marxa que la gran majoria dels quintos dúiem  i van haver d’anar a pegar una “becada” pel vespre estar a punt. 

El vespre acabava de començar amb la nit de dj’s. Va passar com el divendres, al principi no hi havia gent, però a poc a poc la plaça es va anar omplint. I els quintos al seu rotllo, volien aprofitar al màxim la nit.

Encara n´hi havia més d’un encaparrotat en triomfar en el món musical i van agafar el micròfon per animar als presents a la plaça. De cada vegada, veiem com la festa s’anava acabant i per això feiem el possible per disfrutar de cada segon que passava.

Mentres uns cridaven “subidón, subidón” pel micròfon, d’altres animaven la gent, amb la poca veu que els quedava, cridant ben fort: QUINTOS’05, AMB SO BEURE NO MIRAM PRIM!!!

[@more@]

Comentaris tancats a Quintos ’05 Sa Pobla